Estimant-me de veritat, vaig entendre que, en qualsevol circumstància, jo estava al lloc correcte i al moment precís. Llavors vaig poder-me relaxar. Ara sé que això s’anomena autoestima.
Estimant-me de veritat, vaig veure que l’angoixa i el patiment emocional, són senyal d’anar contra les meves pròpies veritats. Ara sé que respectar-les és autenticitat.
Estimant-me de veritat, vaig deixar de desitjar una vida diferent i vaig començar a veure que tot el que em passa contribueix al meu creixement. Ara sé que això s’anomena maduresa.
Estimant-me de veritat, vaig comprendre que no és correcte voler forçar una situació o una persona només per aconseguir el meu desig. Ara sé que el nom d’això és respecte.
Estimant-me de veritat, vaig començar a alliberar-me de tot el que no era saludable: persones, situacions…, qualsevol cosa que portés negativitat. Al principi em va semblar una actitud egoista, però ara sé que això és amor propi.
Estimant-me de veritat, vaig deixar de preocupar-me gaire i vaig abandonar idees preconcebudes i grans projectes de futur. Ara faig el què m’agrada, al meu ritme i si em sembla correcte. Ara sé que això és simplicitat.
Estimant-me de veritat, vaig entendre que no sempre tinc raó, això em va permetre equivocar-me menys. D’aquesta manera vaig descobrir la humilitat.
Estimant-me de veritat, vaig desistir de quedar-me atrapat en el passat i de preocupar-me massa pel futur. Ara em mantinc més en el present, que és on succeeix la vida. Ara visc el que em dóna cada dia. Això s’anomena plenitud.
Estimant-me de veritat,, vaig veure que la ment em pot fer por, turmentar, decepcionar… Però que quan la poso al servei del cor és una valuosa aliada. Això és saber viure !
No ens ha de fer por qüestionar-nos i qüestionar…, fins i tot els planetes xoquen i del caos en surten els estels.
|
Kbreta 